Fiestas agostinas a El Salvador

Dies distrets i diferents fora de la Comunitat, el dimecres passat ens vam embarcar en una apassionant aventura pel bosc de Nueva Esperanza guiats pel presidente de la Comunidad, el Nelson (fill de la Conxita que ens fa el menjar), abans d'arribar al bosc vam haver de travessar unes quantes tanques amb fliferros perqué no hi passin els animals i uns quants tolls; arribats als arrossals ens van informar que el pont per on suposadament haviem d'arribar al bosc, durant l'hivern no existia degut a les pluges. Aqu{i també és on ens vam adonar que el "Comandante" Nelson sabia tant bé on anava com nosaltres. L'objectiu del viatge: cazar armadillos. Per sort als arrossals hi havia un exguerriller disposat a acompanyar-nos, abans peró calia acabar la feina als arrossals: mujeres sentaros a la sombra, Marc ayudanos a acabar, els salvadorenys no són masclistes, són galans. Acabada la feina ens vam endinsar al bosc, aigua fins a sobre els genolls en alguns punts, zancudos enormes i en abundáncia i els armadillos no van apareixer per enlloc, tot i així era una aventura cada cop que haviem de buscar un pas per creuar el riu.

El dijous vam marxar amb els bitxos cap a Perquin, on es feia el festival de invierno, quatre dies de música, dansa popular, parades d'artesania, fira gastronómica i teatre, el viatge d'anada va transcorrer sense massa problemes, unes 15 0 20 persones dalt d'una carreta i baixant de tant en tant perqué se sobre escalfava el motor. Abans d'arribar a Perquin vam passar per Juquaiquique (o algo aixi), un poble molt bonic, dels més involucrats amb les guerrilles durant la guerra ja que te una bona situacio natural. També va ser el primer poble que hi van guanyar les esquerres. Allí ens van dur a fer una visita per una cascada i un mirador pero se'ns va posar a ploure i ens vam aixoplugar en un cobert d'una casa. Seguidament (després d'aturar-nos en un comedor per pendre quelcom: cususa -una beguda alcoholica prohibida feta amb maiz- nosaltres la vam barrejar amb un suc de raim que vaja...).
Vam seguir el viatge direcció Perquin i el carro agarró calentura un altre vegada i vam haver de parar. Un cop alla ens vam perdre entre la pluja, fins que ens vam trobar i vam passar una nit surrealista dormint sota el cobert de la casa cultural. L'endema vam visitar el Museo de la Guerrilla (avions destrossats reals, la Radio Venceremos, bombes sense explotar, craters que deixaven les bombes quan queien i diferents fotos de testimonis). Quan els nostres cossos ja no s'aguantaven després de passar una nit xerrant amb gent del tot sorprenent, ens vam disposar a marxar amb el carro (torna a ploure i dalt del carro, evidentment, quedem xops), continua tenint calentura fins que ja no pot més i ens abandona en una gasolinera. L'altre carro que ens va venir a buscar també va fallar... conclusió: 10 hores de Perquín a Nueva Esperanza (com de Frankfurt a Houston amb avió).

Els dos dies seguents han sigut tranquilitat a la comunitat. Tots una mica afectats físicament (picades, cops, febre, mal de cap...) pero sembla que ja estem tots millor. Ahir vam fer activitats amb el Grupo de Jovenes (Toni i Luzmarina al capdevant) ja que el volen recuperar i avui iniciarem un petit cor de noies: ensenya'ls-hi algunes cansons, tecnica vocal, i després que segueixin amb els músics d'aquí, que n'hi han forces!

Els del grup de música del Tlaloc han composat una cansó per agermanar Catalunya i El Salvador, Igualada i Nueva Esperanza, amb ajuda igualadina.

Bé doncs, tot i que no renovem massa fem petits resumets, i sinó envieu correus nois!!!
I de regalet alguna foto de la sortida a la puntilla amb els
senyorets d'Acudesbal (a fer el guiri total...)















i de visita a l'escola: